to know the list of the letters of the occitan, to see: Alphabet occitan. ---- The pronunciation of the Occitan , in traditional Standard occitane, is made according to constant and regular rules of reading, with well few exceptions. For reasons of teaching clearness and economy, this article presents the most general rules of pronunciation, according to the regional methods most widespread of the occitan, without taking account of all the local nuances. Within the framework, the pronunciation by defect, in the central column, that of the Languedocien, which is also the pronunciation of the majority of the other dialects, is; the differentiated regional pronunciation, in the column of the right-hand side is indicated, only when it is different from that of the Languedocien.

  • Note - For the Vivaroalpin, one indicates here especially the phonetic tendencies of the vivaroalpin of the east (alpine). It should be known that the vivaroalpin of the west (vivarodauphinois) has a pronunciation rather similar to that of the auvergnat.

The principle of the including C-Ws communication

The orthography of the occitan (in the traditional standard) has variable rules of pronunciation according to the dialects. One of the principles is to privilege the " C-Ws communication englobantes" or " C-Ws communication support" : the same manner of writing accepts rules of pronunciation according to the dialects. This principle forms part of the more general principle of the " diasystémacité" , i.e., that one emphasizes the regular correspondences between the various dialects, which are plain in same the diasystème (the system of the correspondences interdialectales which makes the cohesion of the language occitane).

Vowels

Vocal + S in the Limousin and auvergnat

  • In the Limousin, a S at the end of the syllable is often dumb, but takes the pronunciation of the preceding vowel:
    • ace, às, ás
    • be, are
    • be at the end of the word
    • is, ís
    • òs
    • bone, ós
    • custom, ús
    • S always decides in the international words.

  • In Auvergnat, a S at the end of the syllable is often dumb, but does not bring the preceding vowel.

    • ace, às, ás
    • be, are
    • be final word
    • is, ís has
    • òs
    • bone, ós
    • custom, ús
    • On the other hand S decides in front of c/qu, p, T, CH (almanco in south-auvergnat).
    • S always decides in the international words.

Consonants

Particularitats llenguadocianes

També cal to hold present that el Llenguadocià:
  • ha uniformitzat seqüències , I amb the pronúncia única : los còps ˈkɔts , los baobab trees βauˈβats , the sinòpsi siˈnɔtsi , los amics aˈmits , occitan , bòxa , fax .
  • F sovint una assimilació in a grup of due consonants: consonant pren el so segona will precede consonant: captar , act , subjècte , fotbòl .

Algunes excepcions

Els words amb una pronúncia irregular its poc nombrosos.
  • Amb (emb, dab) be una ortografia unificada that recapta pronúncies forced various segons els parlars:
    • Llenguadocià : amb davant vocal, davant p, B, m , davant the altres consonants (pronúncies my locals: heart, abe, ɔmb, ɔn, ɔmbe, ɔnd, ɔnde… ).
    • Of Provence: amb davant vocal, davant consonant (pronúncies my locals: eme, me… )
    • Niçard: emb davant vocal, davant consonant (pronúncies my locals: eme, me… )
    • Vivaroalpí: amb davant vocal, davant consonant (pronúncies my localas: abu, drunk… )
    • Alvernès: amb davant vocal, davant consonant (pronúncies my locals: )
    • llemosí: emb (rarament amb ) (ɒmb) davant vocal, (ɒⁿ) davant consonant
    • Gascó : dab (pronúncies my locals: damb… )
  • Paur (" por") be pronuncia in general . Tanmateix be pot pronunciar in Alvernès I in Niçard.
  • has benlèu I bensai (" potser") (Gascó bensè ), N of the element Ben No be pronuncia.
  • has tanben I tanplan , due N No are pronuncian in general. Early I així be pronuncian in Provençal, Niçard I Vivaroalpí.

Signs diacrítics

Alguns Signes diacrítics serveixen per has modificar O precisar the pronúncia of the lletres of the Alfabet occità.
  • the accent greu (_̀) be pot trobar has with, E, ò . In certainly condicions, indica that the vocals porten the accent tònic I that tenen a so obert:
    • with
    • E (in Alvernès )
    • ò (in Niçard ɔ

  • the accent agut (_́) be pot trobar has á, E, ó, í, ú . In certainly condicions, indica that the vocals porten the accent tònic I that tenen a so tancat:

    • á (in Of Provence I Niçard )
    • E (in Alvernès )
    • ó
    • í
    • ú .

  • the dièresis (¨) be pot trobar has I, U .

    • Indica that aquestes lletres formen una síl·laba different (a hiat) from aquella of the vocal precedent. Per example with the F due síl·labes distintes (O a hiat), mentre that with the F una sola síl·laba (O a diftong). Examples: have (arcaïc, païsatge), I.E.(internal excitation) (Preïstòria), II (in Niçard diïi per disiái), oï (Soïssa, oïstití), with (aürós, ataüc), have (to join together), or (groüm) .
      • Nota 1 - the vocal accent gràfic, posat després of una, indica that hi ha a hiat I at the end of I early that hi ha an accent tònic irregular: país (però feed, païsatge ), Loís (però Loïsa, Loïson ), soís (però soïssa, Soïssa ), I in Niçard aí (= òc) .
      • Foot-note 2 - the seqüència oï/oí be llegeix COM a hiat però també be pot to llegir COM a diftong : Loís, Loïsa, Loïson, soís, soïssa, Soïssa . Es different from the seqüència oi/ói that are llegeix : conoissi, conóisser ; in Gascó batoi, digoi .
      • Foot-note 3 - El Conselh of Lenga Occitana ha abandonat the dièresis has E in 1997: poesia, coerent (ja No poësia*, coërent* ).
    • També the dièresis utilitza, facultativament, per indicar that in els grups gü E qu cal pronunciar the U : lingüistica, igüana, bilingual bilingüa, eqüacion, aqüifèr, ubiqüitat . Essent facultativa the dièresis, també be pot escriure linguistica, iguana, bilingual bilingua, equacion, aquifèr, ubiquitat . In the practica corrent LED Gascó, els words forced usuals escriuen my aviat judicious dièresis: guardar, quan, quate (eventualament güardar, qüan, qüate ).

  • Es pot trobar una will lletra modificada with the igual that el català, the C trencada (c) . Aquesta will lletra indica that are pronuncia davant has, O, U I has final word: balançar, çò, dançum, brèç . Judicious marked with a cedilla it, will lletra it C are pronunciaria in aquestes posicions.

  • El punt volat (·) be pot trobar between the consonants següents: N·H I S·H . Utilitza in Gascó. Indica that the lletres separades pel punt are pronuncian distintament:
    • N·H + be distint of nh Per example: el word gascó in·hèrn (in altres varietats of occità: infèrn ).
    • S·H + be distint of HS . Per example: el word gascó of·har (in altres varietats of occità: desfar ).

Cal notar that els signs diacrítics its obligatoris sober majúscules tan sober COM minúscules. Aquesta regulated ajuda has precisar will lectura it: Índia, Àustria, Sant Çubran, FÒRÇA, SOÏSSA, IN·HÈRN (I No not India*, Austria*, Sant Cubran*, FORCA*, SOISSA*, INHERN* ).

Rules of accentuació

In occità, the accent tònic pot caure:
  • sober the will darrera síl·laba: words let us oxítons (O words aguts ).
  • sober the will avantdarrera síl·laba: words let us paroxítons (O words plans).
  • sober the before-avantdarrera síl·laba: words let us proparoxítons (O words esdrúixols): això be named possible in Niçard I in Cisalpí.

In certs casos, the accent tònic (pronunciat) be indicat amb a accent gràfic (escrit).

  • A. the sober accent tònic cau the will darrera síl·laba in els words that acaben:

    • per una consonant: revelh, occitan, magnific.
    • per a diftong (vocala + - U O vocala + - I ): progressiu, will verai.

  • B. the sober accent tònic cau' will avantdarrera síl·laba in certs words that acaben:

    • per una vocal O per una vocal + - S : aiga, aigas, free, free, analisi, analisis, quilo, quilos, Osiris, virus.
    • per una vocal + - N LED plural (als verbs of the 3a persona LED plural): parlan, dison , Gascó disen .
    • pel plural Of Provence in - I.E.(internal excitation), - eis : aquelei, aqueleis.

  • C. També, the sober accent tònic cau the will avantdarrera síl·laba als words that acaben per due vocals, quan formen due síl·labes Ben different (the accent tònic toca with will avantdarrera vocal): Tanzania (sober accent tònic I ), filosofia (sober accent tònic I ), energia (sober accent tònic I ), assidua (sober accent tònic U ), estatua (sober accent tònic U ), wort (avoe, avoo) (sober accent tònic will avantdarrera it O ).

  • D. In certs words that segueixen the rules precedents, the vocals tòniqus oberts E I ò escriuen amb an accent greu per fi to distingir to them of the tonic vocals tancades E I O : tested ~ cresta ; còrsa ~ corsa .

    • Foot-note - In aquest case, el llemosí No distingeix not E I E in general: tested, cresta .

  • E. Accentuació irregular - Els words that No respecten not the rules (A), (b) I (c) tenen llur accent tònic in a lloc irregular. Doncs the accent tònic hi be indicat sistemàticament amb an accent gràfic. The tonic vocals obertes duen will alhora an accent greu (E, ò, with) I the tonic vocals tancades an accent agut (E, ó, á, í, ú) .

    • Words irregulars, acabats per una vocal O per una vocal + - S : parlarà, parlaràs, teniá, teniás, coffee, coffees, casinò, casinòs, perqué, aquí, aquò, cangoró, precís.
    • Words irregulars, acabats per una consonant: credit, cóser, ténher, èsser, Felix, àngel, títol, cònsol.
    • Words irregulars, verbs acabats per - N of the 3a persona LED plural: parlaràn, parlarián , Gascó parlarén , Gascó vengón .
    • Words irregulars, acabats per due vocals, amb the accent tònic abans: comèdia, gràcia, tendéncia, Varsòvia, lópia .
    • Segons el mateix principi, in Niçard I in Cisalpí, els words accentuats sober the before-avantdarrera síl·laba (let us proparoxítons) sempre reben an accent gràfic: pàgina, ànima, síngaro, Mónegue.

Evolució of the fonètica llatina to the occitana

The occità in general will suffer, COM remained to it of llengües romanic, grans mutacions fonetic that the van to distingir of remained of llengües veins I LED propi llatí. Els trets my significants of aquestes mutacions vocalic I consonantic són the següents:

Vocalism

  • O tancada tònica LED llatí vulgar (proceed of U breu I O llarga LED llatí clàssic) No be diftonga sinó which are tanca in (DOLORE, FLORA, PASTORE> occ. dolor, flor, pastor; cat. dolor, flor, pastor; fr. pain, flower, Pasteur; esp. dolor, flor, pastor; it. dolore, fiore, pastore).

  • U tancada LED llatí vulgar proceeds of Ū LED llatí clàssic are palatalitza in (vocal tancada anterior arrodonida) (MATURU, TUU> occ. madur, tu).

  • O àtona be tanca in (PORTALE> occ. portal, dolor; cat. portal/, dolor, ; fr. gate; esp.portal).
  • Manteniment of has llatina tònica (CAPRA, PRATU> occ. will cabra, prat; cat. pulled up, prat; fr. goat's milk cheese, pre; esp. pulled up, prado; it. will capra, prato).
  • Manteniment of TO (the CAULIS, PAUCU> occ. caul, pauc; cat. collar, poc; fr. cabbage, little; esp. collar, poco; it. cavolo, poco).
  • Diftongació de Ě, Ǒ precedides of /j/, /w/, so palatal O hedge mustard (LECTU, OCULUM OCTO, FOCU, VERY, DEBERE> occ.lièit/lèit, uèlh, uèit, fuòc; very, dever/deure; cat. llit, ull, uit/vuit, jib, very; fr. reads, eye, uit, fire, three, duty; esp. lecho, ojo, ocho, fuego, very, deber; it. letto, occhio, otto, fuoco, tre, dovere).
  • ACT- > has (LACTEOUS, FACTU> occ. lait, fait; cat. let, fet; fr. milk, made; esp. lick, hecho; it. lath, fatto).
  • Caiguda of the final vocals àtones, exceptuat has (MURU, FLORA, PORTA> occ. mur, flor; porta; cat. wall, flor, carried; fr. wall, flower, carry; it. muro, fiore, porta).
  • has final > O oberta (AMICA> occ. amiga, pòrta).

Consonant system

  • C +, intervocalic TY > ( puteale, rations > occ . posal , rason ; cat. poal/galleda , raó ; france reason ; cast. razón ; it. raggione ).
  • No palatalització of Ca ( will capra , vacca ; occ. pulled up , vaca ; cat. pulled up , vaca ; france goat , cow ; cast. pulled up , vaca ; it. will capra ). Però in els dialects north-occitans (lat. cantare dóna chantar .
  • Sonororització of - p, - T, - C intervocalic in - b-, - d-, - g- (CAPRA, CATENA, SECURU> occ. will cabra, cadena, segur; cat. pulled up, cadena, segur; fr. goat, chain, on; esp. pulled up, cadena, seguro; it. will capra, catena, sicuro)
  • - C + E, i, final > - tz (CRUCEM> occ. crotz, cat. creu; fr. cross; esp. cruz; it. croce).
  • - D intervocàlica > (NUDA, SUDARE> occ. nusa, susar; cat. NUA, suar; fr. naked, to sweat; esp. desnuda, sudar; it. nuda, sudare).
  • - final D intervocàlica esdevinguda emmudeix O occurred has -i (FAG, CREDIT> occ. pè, crei; cat. peu, creu; fr. foot, believes; esp. magpie, creates; it. piede, crede)
  • Vocalització of T, D dels grups postònics “- TR-,” - DR. in - i- (PETRA, CREDERE> occ. peira, creire; cat. will pedra/pera; creure; fr. hone, to believe; it. will pietra, credere).
  • Manteniment of F inicial (FURNU, FILIA> occ. forn, filha; cat. forn, slipped by; fr. furnace, girl; esp. horno, hija; it. forno, figlia).
  • Manteniment of africades protoromanic of J, G + E, I (JACTARE, GELARE> occ. getar, gelar; cat. gitar, gelar; fr. to throw, freeze; esp. hechar, helar; it. rigettare, gelare).
  • Manteniment of T LED grup CT (FACTU, NOCTE> occ. fait, nueit; cat. fet, nit; fr. fact, night; esp. hecho, noche; it. fatto, notte).
  • No palatalització of - is- proceeds of - X, SC (COXA, PISCE> occ. cuèissa, peis; cat. cuixa, peix; fr. thigh, fish; esp. cuja - ant. -, pez; it. coscia, pesce).
  • Caiguda of - NR intervocàlica esdevinguda final (BREADS, VINU> occ. pan, vin; cat. Pa, VI; fr. bread, wine; it. bread, vino).
  • Manteniment of - MB-, - ND (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA> occ. camba, comba; mandar, benda; cat. cama, coma, manar, bena; fr. leg, combe, mander, band; esp. cama (ant.), mandar, venda; it. gamba, mandare, benda).
  • - NR > - n- (CANNA> occ. cana; cat. canya; fr. cane, esp. caña; it. canna).
  • Manteniment of L inicial (LUNA, LEGE> occ. luna, lei; cat. lluna, let; fr. the moon, law; esp. luna, ley).
  • L intervocàlic I final > l (BLEATED, GALLINA, BELLU, VITELLU> occ. bèla, galina; beautiful, vedèl; cat. bleated, gallina, beautiful, vedell; fr. belle, geline - ant. -, beaux, veau; it. bleated, gallina, beautiful, vitello).
  • Manteniment dels grups inicials PL, CL, FL- (PLICARE, CLAVE, FLORE> occ. plegar, clau, flor; cat. plegar, clau, flor; fr. to fold, key, flower; it. piegare, chiave, fiore; esp. llegar, llave, flor; port. chegar, chave, flor).
  • > , > (QUATTUOR, GUARDARE> occ. quatre; gardar; cat. four, guardar; fr. four, to keep; esp. cuatro, guardar)
  • - ARIU > - ièr (IANUARIU> occ. genièr; cat. to obstruct; fr. January; esp. enero; it. gennaio).

Random links:Bobby Charlton | Foulques de Guines | Carbosulfan | Movimiento por Autodeterminación E Independencia del Archipiélago Canario | Camazotz

© 2007-2008 speedlook.com; article text available under the terms of GFDL, from fr.wikipedia.org